INCORPORACIÓ A SURT

LOGO SURT

El passat mes de desembre em vaig incorporar a la Fundació Surt, entitat que va guanyar el concurs promogut pel Consorci de Benestar Social amb la finalitat d’ampliar i reorganitzar el Servei d’Atenció a les Dones del Gironès-Salt.

Orgullosa de formar part d’un equip de persones de tan alta qualitat professional i humana.

Ocupació d’immobles propietat d’entitats bancàries.

IMG_20160819_192108El delicte lleu d’ocupació es troba regulat a l’apartat 2 de l’art. 245 del Codi Penal i constitueix una modalitat dins dels delictes patrimonials que tutelen drets reals sobre bens immobles. Respecte d’aquests el bé jurídic protegit és el patrimoni immobiliari i per la seva comissió són necessaris els següents elements:

  • Ocupació de vivenda o edifici, amb certa vocació de permanència ( pel que les ocupacions ocasionals o de poca entitat, serien alienes a l’àmbit d’aplicació del tipus).
  • Que suposi un risc per la possessió del subjecte passiu sobre l’immoble afectat.
  • Que el que porti a terme l’ocupació no disposi d’autorització o títol que el legitimi en la possessió.
  • Que consti la voluntat expressa i contrària del propietari de l’immoble de tolerar l’ocupació.
  • Que l’autor tingui coneixement de la falta d’autorització.

L’Audiència Provincial de Girona ha declarat recentment que quan es tracta d’entitats bancàries i respecte de pisos que els hi han estat adjudicats com a conseqüència de l’exercici d’accions d’execució hipotecaria, l’ocupació no els hi suposa el mateix perjudici i per tant no és suficient amb la falta d’autorització del propietari. En aquests supòsits s’haurà de tenir en compte a més, si l’entitat ha portat a terme actes de possessió, com posar-los a la venta o lloguer, o si pel contrari s’ha produït una situació de desatenció que permeti concloure que s’ha ocasionat un escàs perjudici a l’entitat, sense que concorri el necessari desvalor per tenir rellevància penal. Al no tractar-se d’un atac greu a la possessió, podria comportar el dictat d’una sentència absolutòria, en virtut dels principis de proporcionalitat, mínima intervenció i “última ratio”.